"Una estranya llei natural ens priva, mal ens pesi, d'enterrar-nos vius"

El dia 3 de juny de 1844, un bot amb catorze homes es dirigeix a un petit illot volcànic davant la costa d’Islàndia per caçar els darrers exemplars d’una espècie que es troba al llindar de l’extinció. Anys més tard, és en aquesta mateixa costa on un altre home és a punt d’enllestir un encàrrec singular de conseqüències inesperades.

Viatge a l'illa dels pingüins és una novel·la editada per Voliana Edicions el 2013

ISBN: 978-84-940715-2-2 Preu: 17 euros Pes: 478 g Mides: 21 x 15 cm

M'agradaria tafanejar les...

Fragments de la novel·la

petits - molts petits - fragments extrets de la novel·la

el pingüí
'Els Islandesos en deien Geirfugl, que deu venir a dir «l’ocell-llança», «l’ocell que com una llança vola dins l’aigua». Els bascos, que sovint pujaven a pescar per aquests rodals, l’anomenaven Arponaz, perquè tot ell semblava un arpó. Els pobles celtes en deien Penn gwyn, que vol dir cap blanc, per l’evident taca blanca que lluïa al cap.'
***
l'anar endavant
'La història del pingüí, més enllà  d'una fugida, és la història de la perseverança en la vida tot i les adversitats. És també la història de l'avarícia humana. Del somni impossible i inabastable de les segones oportunitats. De preuar allò que ja no pot ser preuat. A vegades, tot i la nostra voluntat, no podem fer marxa enrera. Mal ens pesi, no podem recular.'
***
l'erupció
'El cel és ple de cendres del volcà; però són tan menudes i esparses que no es veuen. És... com si fossin invisibles.'
***
la proposta
'Diantre de n’Elflein! Maleïda muntanya! Maleït Pakistan! Avui he sabut que fa dues setmanes que s’hi va matar. Al Rakaposhi. M’ha deixat a l’estacada. Qui dimonis farà el llibre? Et dono una segona oportunitat. Rumia-t’ho. Si tu encara ets viu i vols la feina dels volcans, deixa el maleït Karakorum i signem el contracte.'
***
l'inevitable
'La ment de l’assassí és perversa i egoista, només cerca la màxima supervivència. Una vegada els fets són els fets, no es pot tornar enrere.'
***
el volcà
'L’Erupció va cobrir de pols i de diluvis d'aigua glacial tots aquells que s’havien acollit als planers peus del volcà. Blocs enormes de gel i roca es desplomaven muntanya avall. La gent moria asfixiada sota les cendres o lapidats pels blocs de pedra i icebergs.'
***
els límits
'Més amunt dels set mil, allí dalt, hi ha un altre món. Un món on la nostra espècie hi som totalment forasters. En diuen la línia de la mort.'
***
als Pirineus
'Un matí va aparèixer un braç de nadó que deien que havien dut els llops, encalçat d’algun altre llogarret o bé d’algú del poble que portava l’embaràs en secret.'
***
vora l'aigua
'Molta gent canta sola a tota hora. Només nosaltres ens coneixem els propis cants.'
***
la por
'La solitud i la desconeixença fan una aliança terrible contra l'ànima humana. Se'n diu la por. Si l'aliança és prou forta, la por es fa basarda. Les necessitats més primàries i les pròpies motivacions són el nostre arsenal per vèncer-la.'
***
al bosc
'Vaig fitar la vista un parell de pams més enrere. I la vaig anar aixecant. Allí, davant meu, el vaig veure dret, alt i impassible sota la pluja. Em vaig espantar.'
***
al canyet
'Els voltors tips de carns botaven pesats i tot seguit s’allunyaven sense poder fugir volant. Els corbs, des de la rereguarda, més atrevits,ho aprofitaven per espigolar algun bocí. Un trencalòs simplement esperava, voltant prudent a certa distància.'
***
al glaç
'I altra volta, com acte reflex, la mà de l’home es va deslliurar de piolet i baga per amollar el cos salvatgement vers el pendent.'
***
a la molina
'Uns dies després va aparèixer un dels mossos a la molina, migpartit per la serradora on hi treballava, xemicat i obert en canal del cap fins a mig tronc.'